Desmuntem els mites racistes
Argumentari i dades contra els tòpics esgrimits per la xenofòbia:(descarrega document sencer / descarga documento entero)
(resum / resumen)
Tòpic: “Els immigrants ens treuen els ajuts”
L’arribada d’immigració ha posat en evidència les carències de l’estat del benestar, però no n’ha estat la causa.
Els immigrants no són una càrrega ja que aporten més del que reben: l’any 2007 les seves aportacions a la Seguretat Social representaven el 6,6% del total.
No hi ha cap prestació específica assignada a estrangers.
Cal remarcar que moltes de les persones immigrades desconeixen els mecanismes i circuits establerts i no acudeixen als centres de serveis socials per manca d’informació.
La gran despesa en serveis socials s’aplica en les prestacions on els immigrants estan menys representats, com les vinculades a la Llei de dependència i a la gent gran.
Cal tenir en compte que es tracta de població jove i amb pocs problemes de salut.
Tòpic: “Els immigrants són uns delinqüents”
No hi ha correlació entre immigrants i delinqüència: L’any 2006 es va doblar la població immigrada respecte l’any 2002, però la taxa de criminalitat del 2002 va ser 1,5 punts superior a la del 2006.
Els immigrants no són una població marginal: la inversió de diners i esforç que demana emigrar als països del Nord, implica una selecció en el país d’origen: emigren els que estan més ben preparats per accedir a oportunitats al país de destinació.
Tòpic: “Els immigrants ens treuen la feina”
Els immigrants no desplacen els autòctons dels seus llocs de treball
Estadísticament, les persones immigrades tenen més formació que les autòctones, però fan feines menys qualificades.
Les tasques que realitzen són essencials per al desenvolupament del país.
Sense les seves aportacions al món del treball, al consum i a l’economia en general, no hagués estat possible el desenvolupament econòmic català dels darrers anys.
La població immigrada té pitjors condicions de feina, amb els llocs de feina més perillosos, precaris i penosos, pateix horaris abusius i rep salaris més baixos.
La classe treballadora no pot seguir aquest joc i veure’s dividida en funció del país d’origen, sinó que d’una forma unitària ha de lluitar per millores les condicions laborals de tots els que la componen.
La concentració dels treballadors immigrants en els sectors menys especialitzats ha facilitat el desplaçament dels treballadors autòctons cap a categories més altes. El 35% dels treballadors immigrants són peons.
Dintre del conjunt de la classe treballadora, la població immigrada és la més vulnerable a l’evolució del mercat laboral.
El 50,8% dels treballadors immigrants ho són de forma irregular.
Tòpic: “Els immigrants no es volen integrar”
La llei d’estrangeria dificulta a la població nouvinguda l’accés a una situació regular i per tant, a una feina, a l’habitatge, elements bàsics per poder-se integrar en una societat.
S’impedeix el vot als immigrants. Això obstaculitza l’interès d’aquestes persones per integrar-se.
L’increment del nombre d’immigrants als cursos de català del CPNL (Consorci per a la Normalització Lingüística) demostra l’interès creixent per al català.
Les enquestes entre 2005 i 2007 indiquen que augmenten els casos d’estrangers que es relacionen igual amb gent d’aquí que del seu país d’origen o fins i tot més amb gent d’aquí que del país d’origen, mentre que disminueix el nombre d’estrangers que es relacionen principalment amb gent del seu país d’origen.
Tòpic: Els immigrants ens envaeixen
Catalunya ha estat de fa milers d’anys un país d’afluència de pobles i cultures diferents.
El ritme d’arribada de població immigrada s’ha accelerat aquests darrers anys, seguint el ritme de la globalització, ja que les raons són essencialment econòmiques i polítiques.
L’any 2006 els immigrants representaven el 8,74% de la població espanyola. Quan l’Estat espanyol era país emigrant (fins a 1970), el percentatge de la població espanyola que emigrava, estava entre el 10 i el 12%.
És important que es mantingui el ritme de naixements perquè serem una de les poblacions més envellides d’Europa.
Només el 2,1% del residents d’origen immigrant té més de 65 anys, quan, en el conjunt de la ciutat, la població de més de 65 anys és el 21% del total de residents.
L’any 2009 es confirma un important canvi de tendència en l’evolució de la població estrangera a Barcelona. Després de 10 anys de creixements continuats, el nombre de residents baixa substancialment. El nombre de residents d’origen estranger ha disminuït durant l’any 2009
La percepció de la quantitat de població immigrada augmenta com més pobre és el país d’origen. Els mitjans de comunicació i el discurs polític fomenten aquest error de percepció.
Tòpic: “Els immigrants baixen el nivell de les escoles”
El nivell educatiu de la població immigrada no difereix gaire del de la població autòctona.
(Font: Enquesta de població activa INE 2006)
No tots els alumnes estrangers desconeixen la llengua vehicular, ni s’incorporen en el mateix curs al centre d’acollida, ni han tingut el mateix tipus d’escolarització prèvia.
S’està incorporant, majoritàriament, l’alumnat estranger en els centres públics i això accentua la divisió entre l’alumnat autòcton i estranger. Cal promoure la diversificació de l’alumnat immigrant entre els centres d’una mateixa zona, tant públics com privats.
La manca d’inversió en despesa pública també afecta els recursos destinats a ensenyament.
Tòpic: “Tenen actituds incíviques. Fan mal ús de l’espai públic”
A Barcelona, durant l’any 2008, només el 9,7% de les sancions (de circulació, ordenances municipals, de convivència, neteja i salut) van ser imposades a persones d’origen estranger.
Per a més informació:
descarrega document sencer / descarga documento entero)
L’arribada d’immigració ha posat en evidència les carències de l’estat del benestar, però no n’ha estat la causa.
Els immigrants no són una càrrega ja que aporten més del que reben: l’any 2007 les seves aportacions a la Seguretat Social representaven el 6,6% del total.
No hi ha cap prestació específica assignada a estrangers.
Cal remarcar que moltes de les persones immigrades desconeixen els mecanismes i circuits establerts i no acudeixen als centres de serveis socials per manca d’informació.
La gran despesa en serveis socials s’aplica en les prestacions on els immigrants estan menys representats, com les vinculades a la Llei de dependència i a la gent gran.
Cal tenir en compte que es tracta de població jove i amb pocs problemes de salut.
Tòpic: “Els immigrants són uns delinqüents”
No hi ha correlació entre immigrants i delinqüència: L’any 2006 es va doblar la població immigrada respecte l’any 2002, però la taxa de criminalitat del 2002 va ser 1,5 punts superior a la del 2006.
Els immigrants no són una població marginal: la inversió de diners i esforç que demana emigrar als països del Nord, implica una selecció en el país d’origen: emigren els que estan més ben preparats per accedir a oportunitats al país de destinació.
Tòpic: “Els immigrants ens treuen la feina”
Els immigrants no desplacen els autòctons dels seus llocs de treball
Estadísticament, les persones immigrades tenen més formació que les autòctones, però fan feines menys qualificades.
Les tasques que realitzen són essencials per al desenvolupament del país.
Sense les seves aportacions al món del treball, al consum i a l’economia en general, no hagués estat possible el desenvolupament econòmic català dels darrers anys.
La població immigrada té pitjors condicions de feina, amb els llocs de feina més perillosos, precaris i penosos, pateix horaris abusius i rep salaris més baixos.
La classe treballadora no pot seguir aquest joc i veure’s dividida en funció del país d’origen, sinó que d’una forma unitària ha de lluitar per millores les condicions laborals de tots els que la componen.
La concentració dels treballadors immigrants en els sectors menys especialitzats ha facilitat el desplaçament dels treballadors autòctons cap a categories més altes. El 35% dels treballadors immigrants són peons.
Dintre del conjunt de la classe treballadora, la població immigrada és la més vulnerable a l’evolució del mercat laboral.
El 50,8% dels treballadors immigrants ho són de forma irregular.
Tòpic: “Els immigrants no es volen integrar”
La llei d’estrangeria dificulta a la població nouvinguda l’accés a una situació regular i per tant, a una feina, a l’habitatge, elements bàsics per poder-se integrar en una societat.
S’impedeix el vot als immigrants. Això obstaculitza l’interès d’aquestes persones per integrar-se.
L’increment del nombre d’immigrants als cursos de català del CPNL (Consorci per a la Normalització Lingüística) demostra l’interès creixent per al català.
Les enquestes entre 2005 i 2007 indiquen que augmenten els casos d’estrangers que es relacionen igual amb gent d’aquí que del seu país d’origen o fins i tot més amb gent d’aquí que del país d’origen, mentre que disminueix el nombre d’estrangers que es relacionen principalment amb gent del seu país d’origen.
Tòpic: Els immigrants ens envaeixen
Catalunya ha estat de fa milers d’anys un país d’afluència de pobles i cultures diferents.
El ritme d’arribada de població immigrada s’ha accelerat aquests darrers anys, seguint el ritme de la globalització, ja que les raons són essencialment econòmiques i polítiques.
L’any 2006 els immigrants representaven el 8,74% de la població espanyola. Quan l’Estat espanyol era país emigrant (fins a 1970), el percentatge de la població espanyola que emigrava, estava entre el 10 i el 12%.
És important que es mantingui el ritme de naixements perquè serem una de les poblacions més envellides d’Europa.
Només el 2,1% del residents d’origen immigrant té més de 65 anys, quan, en el conjunt de la ciutat, la població de més de 65 anys és el 21% del total de residents.
L’any 2009 es confirma un important canvi de tendència en l’evolució de la població estrangera a Barcelona. Després de 10 anys de creixements continuats, el nombre de residents baixa substancialment. El nombre de residents d’origen estranger ha disminuït durant l’any 2009
La percepció de la quantitat de població immigrada augmenta com més pobre és el país d’origen. Els mitjans de comunicació i el discurs polític fomenten aquest error de percepció.
Tòpic: “Els immigrants baixen el nivell de les escoles”
El nivell educatiu de la població immigrada no difereix gaire del de la població autòctona.
(Font: Enquesta de població activa INE 2006)
No tots els alumnes estrangers desconeixen la llengua vehicular, ni s’incorporen en el mateix curs al centre d’acollida, ni han tingut el mateix tipus d’escolarització prèvia.
S’està incorporant, majoritàriament, l’alumnat estranger en els centres públics i això accentua la divisió entre l’alumnat autòcton i estranger. Cal promoure la diversificació de l’alumnat immigrant entre els centres d’una mateixa zona, tant públics com privats.
La manca d’inversió en despesa pública també afecta els recursos destinats a ensenyament.
Tòpic: “Tenen actituds incíviques. Fan mal ús de l’espai públic”
A Barcelona, durant l’any 2008, només el 9,7% de les sancions (de circulació, ordenances municipals, de convivència, neteja i salut) van ser imposades a persones d’origen estranger.
Per a més informació:
http://unitatcontraelfeixisme.org
http://www.facebook.com/unitatcfr
Unitat contra el feixisme i el racisme
http://www.facebook.com/unitatcfr
Unitat contra el feixisme i el racisme
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Escribe tu comentario