Acampada L'H: ACTA ASSEMBLEA 31 de maig de 2011

martes, 31 de mayo de 2011

ACTA ASSEMBLEA 31 de maig de 2011


L’ATUR

INTERVENCIONS DELS CONVIDATS
Alejandro: L’Assemblea d’aturats de L’Hospitalet es proposa aglutinar tots els treballadors i crear un moviment pels aturats que es veuen obligats a hipotecar-se. El 16 de juny hi haurà un desnonament a L’Hospitalet.
L'atur és el problema més important i la hipoteca és el cap del capitalisme. Planteja la lluita contra la banca en el departament jurídic.

Oleguer: De l’Assemblea d’aturats de Barcelona té una línia clara que ve de lluny. Hi ha molts joves a l'atur i, per tant, en situació de precarietat.
D'on han sortit l’atur?
  • Finançament de contractes precaris i de doble servei.
  • El 40% de l'atur és juvenil.
  • La indústria de l'automòbil ha tingut facilitats polítiques per l'acomiadament en massa amb l'excusa de la manca de treball i els polítics han dionat més diners a les empreses (estrangeres).
  • El mercat de treball no dóna joc ni possibilitats, s'hauria reflexionar més.
  • L’atur es projecta sobre totes les circumstàncies (llocs d'treball es rebaixen).

Als anys 80 comença l'autoorganització i la gent està físicament en un lloc. L’Assemblea parlar amb els aturats i, sobretot, amb els treballadors per organitzar-nos.
Accions:
  • xerrades i assamblees a l'INEM,
  • mails,
  • recoliida de signatures,
  • autoorganització per barris,
  • acció a la NISSAN.
Propostes:
  • Des de l’acampada de pl. Catalunya es dóna la idea d'acampada com un mitjà i no com un fi.
  • L'extensió a tots els àmbits, com ho fem en el món laboral?
  • Vaga general contra reformes de pensions. Els treballadors tenen por de perdre la feina.
  • Acció a la seu històrica de Catalunya contra Movistar.
  • Reduir la jornada laboral i crear més llocs de treball rotatius que és basin en les necesitats.

Enric: L'alternativa a l'atur pot ser cooperativisme i l’autogestió assambleària. Així es poden crear llocs de treball segons la nostra forma de pensar i de fer vida.
Una alternativa integrada a la societat per poder treballar menys i viure més i poder decidir en l'àmbit laboral.
Exemple:
Amb una cooperativa de mínim 3 persones hi ha 3.000 euros d’inversió retornable. Problema: es beneficia jeràrquicament, la despesa de 300 euros abans de produir. Avantatges:
  • Cooperativa catalana, facilitació d'eines legals per fer l’activitat, 30 o 40 persones ja ho fan.
  • Cooperatives amb suport mutu connexions i intercanvis.
  • Possibilitat d'obrir-se al mercat general.
  • Es planteja com a alternativa al capitalisme, una forma de necessitar cada vegada menys diners.
  • Renda bàsica per garantir menjar i necesitats bàsiques.
  • La gent que surt del sistema capitalista rep suport.
Atur: facilitar les factures dels Voluntaris remunerats per poder també cobrar l'aprofitament.
Falta participació.


TORN D’INTERVENCIONS LLIURES
- Les empreses privades capitalistes de dretes són les que acomiaden els seus treballadors. (No el partit socialista.)
- Proposta per a incloure les nostres reivindicacions en les eleccions.
- Què és la moneda social? Jordi respon que és una alternativa per a sortir de la mentida que diu que depenem dels bancs (sistema de confiança). Els saldos serien positius i negatius. En general, no és una moneda física sinó un nombre simbòlic per facilitar l'intercanvi. Es crea una Ecoxarxa descentralitzada (canvi d'euro a moneda social), sense interessos i amb control assembleari de l'administració monetària.
- Proposta de denunciar els sindicats per treure beneficis il legítims. Se’ls acusa d’atendre els casos on tenen molts treballadors afiliats i de tenir un ERE.
- Com vam acabar amb els bergants de les pistoles?
- Proposta de la cooperativa com a escut legal, acció directa; moviment social com a eina per a la lluita per construir una nova societat, teixir una xarxa d'apoderament i no deixar-ho com una cosa local sinó englobar totes les zones. No són tan forts, cinc mil persones organitzades fent acció directa poden guanyar (p.ex. l'esdeveniment de divendres a plaça Catalunya)
- Oleguer comenta que a Sevilla hi ha una realitat aclaparadora d'un poble sencer amb ocupacions i cooperativa, ha estat difícil la lluita amb els opositors però han tirat endavant i resisteixen.
- Un problema essencial és UGT: traïció d'alt nivell, però no es pot eliminar perquè perdríem un gran suport. No hem de ser antisindicats, sinó millorar-los, controlar-los de manera assembleària.
-Un company diu que veu incompatibilitats i dificultats pels impostos dins d'aquesta cooperativa.
-Jordi dóna resposta afirmant un canvi progressiu. No es realitzen ingressos, el mercat depèn de l'assemblea i no a l’inrevés. La renda no s'acumula sinó que és per a aconseguir recursos (just al contrari que la moneda de mercat).
- Hem d'exigir una proposta conjunta, una decisió seriosa que si no es porta a terme esdevindran una sèrie de conseqüències amb mobilitzacions, vagues, etc.
- Trobar culpables i prendre mesures de boicot o ocupació, tenint la legitimitat social per fer-ho.
- L’Oliver proposa la unió de les assemblees, treballar, fer difusió, cercar empreses amb problemes a L'Hospitalet, centres de treball.
- S'ha comprat un autobús de TMB per acudir als desnonaments i evitar-los.
- Reduir les jornades laborals.
- L'alternativa de cooperativa integral al marge del sistema, això sí que ens representa perquè som nosaltres mateixos, i tant el poder executiu com el poder legislatiu es fa de manera assembleària.
- Que no hagin més desnonaments o conseqüències com ocupacions.
- No hi ha impostos en administracions fiscals perquè estan en caixes comuns del poble organitzat.
- Això és una guerra, i ha d’haver una transició: com separem la moneda social del capitalisme? D'on es treu el material?
- Insubmissió a la banca, expropiació, sabotatge, material, trets de treballs sostenibles.
- Com funciona el tema de la sanitat? No obtens beneficis? Com gradues la intervenció en pacients? Mitjançant l'autogestió (complementari al capitalisme) es pot crear una borsa de sanitat perquè sigui gratuïta i fomentant l'ingrés i combinant la moneda social amb l'euro, així com el sou dels dos sistemes: renda bàsica.
-Amb els impostos de la gent amb grans fortunes (que són inexistents) que es pagui sanitat, educació, etc. Una banca assembleària en la qual s'estableix un límit perquè l'Estat compleixi les exigències si no ens autogestionem.
-La transició serà un cercle viciós. Què es fa amb els diners del capital?
Resposta: col.lectivitzant els mitjans públics de l'estat i empreses col.lectives. Ens organitzem per a declarar que no es compleixen els objectius; s’ha de fer difusió de desobediència civil.
- Com reaccionarien els grans poderosos?
Resposta: L'any 68 es va fer una vaga general d'un mes a França. A l’Argentina, el 2001, van fer que caure el poder, van ocupar fàbriques => control obrer. Polititzar la gent.
- D'on es treu els diners per aconseguir matèries primeres?
Resposta: Es compra a capital, a empreses fiables, reciclatge. Invertim l'energia en alternatives directes i no en batalles.
- Proposta: que la data límit no sigui molt propera ja que el treball de conscienciació i pedagogia necessita temps per aprofundir.

FI DE L’ACTE

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Escribe tu comentario