2 de juny de 2011, Acta inmigració i antiracisme

ACTA ACTE IMMIGRACIÓ I ANTIRACISME

(2 de juny de 2011)

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) és un moviment unitari que treballa per aturar el creixement de les idees i organitzacions feixistes a casa nostra. Aprofitant el moment de crisi econòmica grups amb tendències feixistes escampen un discurs racista, en un procés similar al que es donà a l'Europa dels anys 30. Les persones que més estan patint les conseqüències de la crisi (atur, dificultat en l'accés a l'habitatge, etc) són presentades com les culpables.

La Txell Bru i el Roger Molinas han compartit amb l'Acampada L'Hospitalet els perills que representen els partits racistes. En aquest sentit, Plataforma per Catalunya és la màxima expressió del perill xenòfob. Disfressant-se de demòcrates, han aconseguit colar a les institucions persones clarament feixistes, amics dels nazis europeus. Amb els nous regidors aconsegueixen un ressò mediàtic importantíssim. Als municipis on tenen més presència, el seu discurs xenòfob acaba contaminant els partits “institucionals”: així, si aturem PxC fem un pas endavant per frenar aquest procés.

UCFR s'ha estés per municipis i comarques de tota Catalunya, sobretot arrel de les eleccions autonòmiques, es va veure la necessitat d'actuar localment. Construir el moviment passa per contactar amb la gent i les entitats de tota mena a l'àmbit local. La clau és que hi hagi un nucli d'activistes que construeixin l'oposició a les idees racistes amb el suport de tota la UCFR (ponents, materials, contactes, etc). UCFR és un moviment horitzontal que funciona a través d'assemblees locals i generals. Ara mateix han sortit ja una quinzena de grups comarcals i locals

UCFR és i vol ser un moviment molt ampli i unitari que aplegui totes les sensibilitats oposades al feixisme i al racisme. Aquesta amplitud és necessària per confrontar els feixistes des de totes les vessants i àrees socials, gràcies a la qual centenars de grups i col.lectius s'han adherit i recolcen UCFR.

L'exemple més gràfic d'aquesta unitat dins la diversitat la mostra UCFR Garraf: hi participen entitats de la cultura ateneista, persones del món sindical i polític, i associacions de col.lectius representants de minories ètniques i immigrants. La implicació d'aquestes darreres entitats ha estat molt alta i un factor clau perquè ara s'estiguin incorporant més associacions i col.lectius: tots veïns i veïnes dels mateixos pobles i viles que conviuen junts, es coneixen i s'aprecien. El treball conjunt entre tot aquest conjunt, més grups de l'esquerra radical i gent dels partits institucionals i dels sindicats és molt enriquidor. El plantejament és que si l'objectiu comú és clar, les diferències de plantejament no suposen cap entrebanc. Amb l'acció comuna, s'obté major difusió, després cadascun dels integrants té la seva pròpia anàlisi i endegarà accions molt diferents. Es tracta de proposar mínims i fer coses concretes junts, l'efecte no és de suma sinó que és multiplicador. L'enemic és fort i té molts mitjans al seu servei, hem d'aprendre a combatre'l plegats.

Amb aquesta estratègia UCFR Garraf ha aconseguit desenmascar als militants i cap de llista de PxC. Els pronòstics que tenien apuntaven a que aconseguirien uns 4-5 regidors a Vilanova i finalment no van aconseguir cap. Aquest èxit és resultat d'un doble treball: primer, desmuntar els tòpics racistes, destruir el discurs que culpa els immigrants de la crisi; segon, presència i denúncia als carrers contra tots els actes dels partits feixistes, de forma pacífica però cridant i boicotejant els seus mitings, donant octavetes a qui rebia una de les seves. Aquesta tàctica ha dut a PxC de Vilanova a treure's la disfressa: dos agressions a menors d'edat de l'Assemblea de Joves de Vilanova i una agressió per vuit membres de PxC a César quan arribava a casa seva amb el seu fill de 10 anys.

Qui diu que no s'ha de donar publicitat a PxC i que no s'ha de parlar d'ells, recomanem que estudiin el cas francés amb Le Pen i el Front Nacional (minoritari als anys 80 i segona força política ara), és el PxC de França. Per contra, a Anglaterra, UCFR anglesa ha aturat cada intent: de forma massiva, porta per porta parlant amb el veïnat i les entitats, iniciatives populars amb participació massiva com Rock Against Racism són un model a seguir. Un barri de Londres amb 10 regidors feixistes aspirava a continuar creixent; el treball d'UCFR Anglaterra va aconseguir reduir el perill, no van treure cap regidor. Llavors, comencen a barallar-se i disgregar-se.

Per últim, diem no a la llibertat d'expressió dels partits feixistes perquè volen tenir poder per acabar amb totes les llibertats i els drets fonamentals, primer de les minories i després de tota la societat. Animem a tothom a sumar-se a UCFR, a crear l'oposició massiva i unitària que es necessita per aturar al feixisme i per combatre el racisme institucional que escampen els partits polítics i els mitjans de comunicació en l'imaginari col.lectiu.