Acampada L'H: 06/02/11

jueves, 2 de junio de 2011

Dijous 02/06/2011 (Inmigració i racisme)

Conferencia y debate / Conferència i debat








Uneix-te i serem més fortes!

Desmuntem els mites racistes
Argumentari i dades contra els tòpics esgrimits per la xenofòbia:

(descarrega document sencer / descarga documento entero)


(resum / resumen)
Tòpic: “Els immigrants ens treuen els ajuts”
L’arribada d’immigració ha posat en evidència les carències de l’estat del benestar, però no n’ha estat la causa.

Els immigrants no són una càrrega ja que aporten més del que reben: l’any 2007 les seves aportacions a la Seguretat Social representaven el 6,6% del total.

No hi ha cap prestació específica assignada a estrangers.

Cal remarcar que moltes de les persones immigrades desconeixen els mecanismes i circuits establerts i no acudeixen als centres de serveis socials per manca d’informació.

La gran despesa en serveis socials s’aplica en les prestacions on els immigrants estan menys representats, com les vinculades a la Llei de dependència i a la gent gran.

Cal tenir en compte que es tracta de població jove i amb pocs problemes de salut.

Tòpic: “Els immigrants són uns delinqüents”
No hi ha correlació entre immigrants i delinqüència: L’any 2006 es va doblar la població immigrada respecte l’any 2002, però la taxa de criminalitat del 2002 va ser 1,5 punts superior a la del 2006.

Els immigrants no són una població marginal: la inversió de diners i esforç que demana emigrar als països del Nord, implica una selecció en el país d’origen: emigren els que estan més ben preparats per accedir a oportunitats al país de destinació.

Tòpic: “Els immigrants ens treuen la feina”
Els immigrants no desplacen els autòctons dels seus llocs de treball

Estadísticament, les persones immigrades tenen més formació que les autòctones, però fan feines menys qualificades.

Les tasques que realitzen són essencials per al desenvolupament del país.

Sense les seves aportacions al món del treball, al consum i a l’economia en general, no hagués estat possible el desenvolupament econòmic català dels darrers anys.

La població immigrada té pitjors condicions de feina, amb els llocs de feina més perillosos, precaris i penosos, pateix horaris abusius i rep salaris més baixos.

La classe treballadora no pot seguir aquest joc i veure’s dividida en funció del país d’origen, sinó que d’una forma unitària ha de lluitar per millores les condicions laborals de tots els que la componen.

La concentració dels treballadors immigrants en els sectors menys especialitzats ha facilitat el desplaçament dels treballadors autòctons cap a categories més altes. El 35% dels treballadors immigrants són peons.

Dintre del conjunt de la classe treballadora, la població immigrada és la més vulnerable a l’evolució del mercat laboral.

El 50,8% dels treballadors immigrants ho són de forma irregular.

Tòpic: “Els immigrants no es volen integrar”
La llei d’estrangeria dificulta a la població nouvinguda l’accés a una situació regular i per tant, a una feina, a l’habitatge, elements bàsics per poder-se integrar en una societat.

S’impedeix el vot als immigrants. Això obstaculitza l’interès d’aquestes persones per integrar-se.

L’increment del nombre d’immigrants als cursos de català del CPNL (Consorci per a la Normalització Lingüística) demostra l’interès creixent per al català.

Les enquestes entre 2005 i 2007 indiquen que augmenten els casos d’estrangers que es relacionen igual amb gent d’aquí que del seu país d’origen o fins i tot més amb gent d’aquí que del país d’origen, mentre que disminueix el nombre d’estrangers que es relacionen principalment amb gent del seu país d’origen.

Tòpic: Els immigrants ens envaeixen
Catalunya ha estat de fa milers d’anys un país d’afluència de pobles i cultures diferents.

El ritme d’arribada de població immigrada s’ha accelerat aquests darrers anys, seguint el ritme de la globalització, ja que les raons són essencialment econòmiques i polítiques.

L’any 2006 els immigrants representaven el 8,74% de la població espanyola. Quan l’Estat espanyol era país emigrant (fins a 1970), el percentatge de la població espanyola que emigrava, estava entre el 10 i el 12%.

És important que es mantingui el ritme de naixements perquè serem una de les poblacions més envellides d’Europa.

Només el 2,1% del residents d’origen immigrant té més de 65 anys, quan, en el conjunt de la ciutat, la població de més de 65 anys és el 21% del total de residents.

L’any 2009 es confirma un important canvi de tendència en l’evolució de la població estrangera a Barcelona. Després de 10 anys de creixements continuats, el nombre de residents baixa substancialment. El nombre de residents d’origen estranger ha disminuït durant l’any 2009

La percepció de la quantitat de població immigrada augmenta com més pobre és el país d’origen. Els mitjans de comunicació i el discurs polític fomenten aquest error de percepció.

Tòpic: “Els immigrants baixen el nivell de les escoles”
El nivell educatiu de la població immigrada no difereix gaire del de la població autòctona.

(Font: Enquesta de població activa INE 2006)
No tots els alumnes estrangers desconeixen la llengua vehicular, ni s’incorporen en el mateix curs al centre d’acollida, ni han tingut el mateix tipus d’escolarització prèvia.
S’està incorporant, majoritàriament, l’alumnat estranger en els centres públics i això accentua la divisió entre l’alumnat autòcton i estranger. Cal promoure la diversificació de l’alumnat immigrant entre els centres d’una mateixa zona, tant públics com privats.
La manca d’inversió en despesa pública també afecta els recursos destinats a ensenyament.

Tòpic: “Tenen actituds incíviques. Fan mal ús de l’espai públic”
A Barcelona, durant l’any 2008, només el 9,7% de les sancions (de circulació, ordenances municipals, de convivència, neteja i salut) van ser imposades a persones d’origen estranger.


Per a més informació:
http://unitatcontraelfeixisme.org
http://www.facebook.com/unitatcfr
Unitat contra el feixisme i el racisme

descarrega document sencer / descarga documento entero)

SOS Racisme


Per la igualtat de drets

SOS Racisme basa la seva actuació en la denúncia del racisme en totes les seves cares, entès com la discriminació i la segregació per raons de color de pell, d’origen, religioses o culturals. Ara bé, tenim en compte que la lluita contra el racisme no pot anar aïllada del context social si vol ser eficaç. Així, calen profunds canvis estructurals en la nostra societat, acompanyats de pedagogia social i de polítiques reals i eficients que tinguin una direcció comú: la convivència en un marc d’igualtat, garantint la cohesió social i desmantellant així la ideologia racista que impregna la nostra societat.

No ens hem d’estranyar si no podem parlar d’un model de cohesió social quan la societat a la qual es tendeix i es fa tendir des de les institucions es basa en la segregació, això és, l’apartheid jurídic. El no reconeixement de tots els ciutadans troba el seu màxim exponent en la llei d’estrangeria. Aquest fet mina la qualitat democràtica de la nostra societat, crea categories de ciutadans i és motiu de fractura social.

SOS Racisme defensa el model de l’Estat social. Per combatre el racisme social, són indispensables un augment i una bona adequació i gestió dels pressupostos socials i d’inversions de l’Estat del Benestar. Així, es podrà eradicar la visió per la qual existeix una competència pels recursos entre uns i els altres, autòctons i immigrats: els problemes socials actuals són comuns.

La pedagogia social s’ha de concentrar en la sensibilització en matèria d’estereotips, prejudicis i tòpics. La por al canvi o el desconeixement de l’altre han de ser compensats per evitar que el racisme social ocupi nous espais i l’antiracisme pugui ser un caràcter essencial de la nostra societat.

Finalment, calen polítiques que garanteixin la igualtat d’oportunitats, pilar del nostre sistema democràtic, com també l’exigència als poders públics d’actuació contra les situacions de discriminació racista, incorporant a la pràctica les normatives antidiscriminació europees. Així, treballem per un model de societat que doni resposta als canvis en la composició social i a la diversitat cultural des de la ciutadania plena, el laïcisme, la igualtat d’oportunitats i l’antiracisme.

Lluitem contra el racisme institucional

Per racisme institucional entenem la discriminació i la segregació per raons de color de pell, d’origen o culturals, realitzades des de les institucions de l’Estat, a saber, la construcció d’un apartheid jurídic que estableixi dues categories de ciutadania, la realització de polítiques migratòries que vulneren els drets fonamentals de la persona i la invisibilitat del problema en l’agenda política habitual.

En els nostres dies observem l’enfocament de la immigració des d’una perspectiva economista i policial, obviant la condició de persones i de ciutadans i considerant les persones immigrades com mera mà d’obra. Aquesta concepció utilitarista de la persona és totalment contrària a l’esperit de la Declaració Universal dels Drets Humans.

En primer lloc, la creació i enfortiment d’una llei d’estrangeria, que promouen l’estratificació social i legitimen la vulneració constant de les llibertats i els drets humans, és una peça fonamental en els mecanismes del racisme institucional: des de SOS Racisme, considerem qualsevol llei d’estrangeria intrínsecament contrària als principis d’un Estat democràtic. Ara bé, aquesta és justificada per un discurs cada cop més conservador i obsessionat per la seguretat a costa de la retallada de drets. Les persones d’origen immigrant només poden aspirar, doncs, a esdevenir ciutadans de segona. Per extensió, la dona immigrant extracomunitària es veu doblement discriminada: al racisme institucional hem d’afegir la discriminació per raó de gènere.

És de cabdal importància acabar amb el racisme d’Estat: denunciar el manteniment d’un sistema injust i excloent que no acaba per desenvolupar polítiques reals d’integració.

Lluitem contra el racisme social

El racisme social és la discriminació i segregació racista que té lloc a l’esfera quotidiana: al carrer, a la feina, a casa... Aquest no ha parat de créixer en el nostre país: ja no només ataca els nouvinguts, sinó també els ciutadans d’origen immigrat ja residents aquí. El racisme d’Estat n’és la primera causa instigadora; emparant la vulneració de drets, el racisme roman impune. No podem concebre’ls separats, perquè no són més que dues cares d’un mateix problema. És més, les actituds i conductes racistes són instigades amb especial virulència per l’extrema dreta i el populisme: el desconeixement de l’altre, el prejudici i la por a la diferència cultural són aprofitades per discursos demagògics per fomentar l’odi racista.

La manera més efectiva de combatre el racisme social consisteix, però, a enfrontar-se a la mancança de l’Estat social i l’existència de desigualtats socials cada vegada més marcades. Així doncs, cal tornar a denunciar l’existència de pobresa i d’exclusió social. Així, la immigració no és en si un problema; ara bé, posa de manifest problemes ja previs que cal abordar en la seva globalitat.

Un altre col·lectiu víctima del racisme social és el poble gitano, que des de fa anys viu oblidat i en la misèria, posant de palès la desigualtat d’oportunitats del sistema democràtic. En el seu cas, el fracàs escolar, la taxa d’atur i la precarietat de l’habitatge presenten uns índexs molt més alts que per la resta dels catalans.

Aquests últims anys la societat catalana ha vist profunds canvis en la seva composició a partir d’una nova etapa, el mestissatge. Avui en dia, molts catalans i catalanes són fills de pares immigrats. Molts viuen en una situació de guetització, de fracàs escolar i d’un rebuig social que impedeix la mobilitat social pel seu col·lectiu.

Lluitem per un model basat en la ciutadania plena

El nostre ideal és que en una societat laica, mestissa i intercultural els individus puguin desenvolupar la seva vida en igualtat de drets i oportunitats, on prevalgui la llibertat de culte i d’expressió cultural. Les cultures no són estàtiques ni romanen incòlumes al pas del temps, sinó que evolucionen, creixen i es desenvolupen –la seva força resideix en el seu dinamisme. Catalunya no n’és una excepció: ha estat forjada a partir de l’esforç de multitud de pobles i cultures diferents. SOS Racisme defensa, per tant, que sense anar més lluny el factor immigració és d’enriquiment cultural i no va pas en detriment de la nostra societat.

Reivindiquem també la universalització de la ciutadania, deslligada de la nacionalitat i basada en la residència, com a pilar fonamental d’una democràcia inclusiva i plural. Aquesta haurà de desenvolupar una veritable justícia social, que permeti un model de societat de convivència i igualtat.

Els referents a la llibertat, la igualtat i la solidaritat entre els ciutadans i els pobles del món han de retornar a la societat i ocupar el lloc preferent que mereixen. El sistema de valors que és el mercantilisme, que ignora deliberadament els drets humans, tant en la seva faceta més propera com en la mundialització, ha de ser abandonat. Els drets no es negocien: o es respecten o es vulneren.

Com lluita SOS Racisme

Organitzem campanyes i mobilitzacions amb les quals fem denúncia pública i promovem les actituds respectuoses amb els drets humans. Tenim una Oficina d’Informació i Denúncies, on tractem diàriament casos de discriminació racista. Constantment reforcem i avancem en el discurs antiracista mitjançant l’organització de Diàlegs Antiracistes i l’elaboració de documents de reflexió. Fomentem l’activisme i el compromís ciutadà amb la defensa dels drets humans, com també el treball en xarxa de tots aquells agents implicats en la lluita antiracista.

Manifestació per la igualtat de drets

Jueves, 02/06/2011 (Inmigración y racismo)

tot el dia taller: MAPA DEL MUNDO
1o:00 ACCIÓ DE DIFUSIÓ
11:00 XERRADA - DEBAT amb:
Bibiana Marin - (Akwaba i participant de acampada/assemblea lh)
17:00 TALLER - TEATRE - DEBAT amb SOS RACISME
16:00 ACCIÓ DE DIFUSIÓ
18:00
NARRACIÓ DE CONTES
20:30 XERRADA - DEBAT amb:
Txell Bru - (d'U.C.F.R. de Sabadell)
Roger Molina - (membre d'U.C.F.R. de l'H) parlant de, "la nova realitat a l'Hospitalet amb Plataforma per Catalunya"

Queja FORMAL Actuacion Policial Mossos plaza Catalunya 27/5/11


Parte 1
http://blip.tv/acampadabcn/27-05-11-operaci%C3%B3n-limpieza-parte-i-5216361

Parte 2:
http://blip.tv/acampadabcn/27m_operacionlimpieza_2-5221214



RELLENA TU QUEJA LEGAL CONTRA ACTUACIONES ASI



Los Mossos d´Esquadra se quitan el número de agente para "limpiar" plaza Catalunya.

1. Los Mossos y sus BRIMO ( Brigades Mòbils anti-avalots) i ARRO (Arèa Règional Recolçament Operatiu)segun su Instruccion de 4/11/08 firmada por Conseller d´Interior JOAN SAURA I LAPORTA ESTAN OBLIGADOS A:

Instrucción 4/11/08 Conseller d´Interior

" los agentes de la Brigada Móvil de los Mossos -el equivalente a los antidisturbios en otros cuerpos- y los del Área Regional de Recursos Operativos -ARRO, de orden público y seguridad- exhibirán en el pecho su TIP en todas sus actuaciones. Y eso incluye, por tanto, las de orden público (manifestaciones), que son siempre las más conflictivas."

El TIP es el número, personal e intransferible, que identifica a cada uno de los agentes de los Mossos. Se otorgan de menor a mayor, por orden de antigüedad. Una normativa del año 2003 introdujo este nuevo elemento en el uniforme de la policía autonómica. Consiste en una veta adherente de color azul marino -de "dos centímetros de ancho y cinco de largo", recoge el decreto- que el mosso lleva enganchada a la altura del pecho.

Los únicos que estarán exentos serán los mossos que luzcan el uniforme de gala. Y, como es obvio, los que actúen de paisano." instrucció Mossos 4/11/08

2. Los mas de 200Mossos que de manera coordinada se quitaron ayer su numero (TIP) se saltaron la legalidad que les regula por el forro.!!

3 Hay un formato de reclamacion interna de Mossos VAR 34b que va inmediatamente a la jefatura del Cos de Mossos d´Esquadra .

Bajatela y rellenala aqui..

4. Una vez rellenada entregala en cualquier Registro de la Generalitat de Cataluña o comissaria de Mossos. (tienen obligacion de registrarla, hacerte una copia y tramitarla sin pedirte más explicaciones)
aqui tienes algunas oficinas de registro en LH y la comisaria de Mossos de LH

5. Este es parte del PNT (procediment normalitzat de treball) de mossos.(Protocolo) que regula dicha reclamación.

Instrucció 2/2009, de 8 de gener, de regulació de la gestió de suggeriments, agraïments i
queixes en l’àmbit de la Direcció General de la Policia.


6. Si no te la quisieran tramitar escaneala y mándala a mossos@gencat.net o al fax 93 495 97 60 también de mossos aunque esto no tendrá validez jurídica.

7. Si de todas maneras no te cogieran la reclamación o te pusieran muchos problemas el teléfono de Dirección General de Seguridad Ciudadana es 933002296 y tan solo decirle amablemente al mosso que te descuelgue que te pase con Afers Interns que tienes un agente que no quiere tramitarte un VAR34 o llamando al 088 y que te pasen con el CAP DE SALA para comunicar dicha incidencia.

8IMPORTANTE : acuerda poner en tu reclamacion para que se investiguen los hechos de la carga policial de ayer la siguiente reflexion.

Por cierto así limpia la Policía de Felip Puig!! http://www.facebook.com/profile.php?id=1300481548


Comunicat acampadabcn

Català

  • Exigim la immediata dimissió del conseller d’Interior Felip Puig, així com tota la línia de comandament responsable dels Mossos d’Esquadra, pels greus fets esdevinguts ahir al matí a la Plaça de Catalunya.
  • Exigim la retirada de noves i velles armes de bales de goma.
  • Exigim que cada agent del cos d’Antiavalots de la Brigada Mòbil actuï sempre amb el seu número d’identificació visible, tal com dicta la llei, així com que es permeti el desenvolupament de mecanismes de control del seu treball, com la presència d’observadors objectius.
Pel que fa a si la nostra resistència ha estat activa o passiva, en al·lusions directes a les declaracions de Felip Puig en roda de premsa, preferim no pronunciar-nos. Creiem que tot el material audiovisual disponible a les xarxes i en els diferents mitjans, així com el testimoni dels mateixos periodistes que van ésser aquí presents, és més que suficient.

Castellano

  • Exigimos la inmediata dimisión del Conseller de Interior Felip Puig, así como toda la línea de mando responsable de los Mossos d´Esquadra, por los graves hechos acontecidos la mañana de ayer en Plaza Catalunya.
  • Exigimos la retirada inmediata de las nuevas y viejas armas de balas de goma.
  • Exigimos que cada agente del cuerpo de Antidisturbios de la Brigada Móbil actúe siempre con su numero de identificación visible, tal y como dicta la ley, así como que se permita el desarrollo de mecanismos de control de su trabajo, como la presencia de observadores objetivos.
En cuanto a si nuestra resistencia ha sido activa o pasiva, en alusiones directas a las declaraciones de Felip Puig en rueda de prensa, preferimos no pronunciarnos. Creemos que todo el material audiovisual disponible en las redes y en los diferentes medios, así como el testimonio de los propios periodistas que aquí estuvieron presentes es más que suficiente.